Subscribir a los comentarios o dejar un trackback

4 Comentarios

commenter
abril 7, 2010 @6:19  

Esto es genial, Elizabet; desacralizador, por denominarlo de alguna manera. Con tu permiso lo”subiré” a Fernandina. Saludos.

commenter
Zoé Valdés dice,
abril 21, 2010 @12:35  

Soberbio.

commenter
Joaquim dice,
abril 25, 2010 @11:43  

Aquest “gran descobriment” és la mostra de com una il·lustrada pot fer el més estrepitós ridícul!
En el seu dia, el recopilador de l’obra completa de Quevedo ja va descartar l’autoria d’aquest i dels altres “descobriments” d’aquesta “investigadora”.
Aquest sonet concret és del Rector de Vallfogona (1582-1623), amb qui Quevedo va mantenir combats públics.

Vg. web de Magisteri (Universitat de les Illes Balears):
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/vallfogona/vallfogona.html
Entre d’altres, trobareu aquest poema:

EN APRECI D’ESTAR ENAMORAT

Sarna i polls cria lo cabell dorat,
lleganyes cria l’ull que és més cristós
i, en lo nas del rostre més hermós,
lo moc, que és verd i negre, està encollat;

lo llavi del clavell més colorat
és pudent a vegades i asquerós
i la mà hermosa i blanca és molt fereós
que al cul de sa senyora haja arribat;

d’aquest món lo cony millor se’l veu pixar,
està a dos dits del cul, habita i mora,
del trassero polit ix merda pura

que, a la bellesa, fea sol deixar:
est és lo muladar que us enamora?
Jo me cago en l’amor i en sa hermosura!

Francesc Vicenç Garcia

commenter
Paulita dice,
marzo 17, 2011 @22:06  

pues la verdad es que me ha servido esta página, porque así he podido resolver mis dudas.
Gracias ;)

Related Post

Por favor, deja tu comentario

Por favor: Todos los comentarios se moderan